FENG SHUI
frannia | 19 Setembre, 2006 13:45
El seu esguard s’abat, olivera i abisme que sembla un gemec, com un vol d’ocell. No és que demani perdó, ni expressi el terrós secret que les seves ànsies amaguen; és que exigeix que els llavis que veu siguin la metzina buscada. Vol sortir de l’aparent tranquil·litat de la seva vida, deixar de veure contrincants de metall a tots els quimèrics dibuixos, vol que cessin les falses flassades que semblen tots els braços. Els homes són esborranys d’ella mateixa, en realitat, i la captiven sense esforç. Es maquilla la cara, intrèpida, amb un vernís d’independència, però és un lliri que necessita l’aigua dels seus llavis per lluir esplèndit. No trobarà el que cerca mentre no es trobi a ella mateixa.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (1) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
girar el mirall
Octubrina | 20/09/2006, 00:05
Potser és tot a l'inrevés, com el reflex al mirall i no és ella qui és captivada sense esforç, ni que es posa un vernís d'independència. Només cal canviar el punt de vista ;-)