frannia

MELÒMAN

frannia | 01 Setembre, 2006 09:07

Diu que s’ha convertit en un melòman de les meves rialles, que sap recollir dins les mans, sense esforç, els riures de panxa, els riures fingits, els riures xalests i sincers. Els posa en un caramull dins la memòria, com un tribut, per a que no es panseixin com les roses, per a que les seves flaires no s’enlairin enfora. Es recolza en les meves rialles i també riu.

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

L’EVASIÓ

frannia | 31 Agost, 2006 10:49

Tenia un paràsit salvatge a la vinya del seu cap. Els seus pensaments, raïms irisats de canyella, quedaven en cursiva, tombats sense aroma després del cruel atac, manejats per la por i llavors sols l’evasió el sanava.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

ROSELLA DE PAPER

frannia | 30 Agost, 2006 10:02

Ha guaitat l’abisme, recolzat en la barana de la pèrdua i s’ha doblegat, papiroflèxic, l’ànima. Com una rosella de paper, l’ha vista encastada dins el llogaret del seu cor i li ha semblat tan fràgil, tan delicada que no sap com protegir-la de les ventades. L’ha col·locada dins un ribell, ha fet un conjur de protecció i, desobeient, d’una urpada, se l’ha menjada. Dins seu, mesclada, podrà preservar-la, pensa. Intacta, li crema.

General | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

SOTA EL PES DE TANT D’AMOR

frannia | 29 Agost, 2006 10:05

Recordant l’aparent insignificança de la seva delicada pell sobre el meu cos, enfiladissa com una heura, em vinclo, repetidament, com una canya sota el pes de tant d’amor.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

CABARET

frannia | 28 Agost, 2006 10:06

Som a un cabaret embastat de sons estridents i lluentors salvatges. Sembla teatre, però l’oracle em diu que no és més que la vida, la nissaga eterna, repetida, que mai acaba, ni tan sols quan la vellesa ens acluca els ulls i les ganes. Som a un cabaret incert, alimentat de sorpreses i la meva ànima és, ara, entre aquestes lletres, un petit asterisc que clama.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

AQUEST REMOURE I RESSORGIR DE LLETRES FERIDES

frannia | 25 Agost, 2006 14:42

Les extremitats no em basten per arrossegar-me fora de mi, cap a la flama que mantén esplèndid el meu turó, ple de flors d’innumerables pètals. Les extremitats no em basten, de debó: som un vagabund de la perifèria dels mots i els contes i sols aspir a fer catàlegs de poemes a partir dels travallengües que m’envolten. Disculpau si us sembla indecorós aquest remoure i ressorgir de lletres ferides: som un cos amb un trau al pit que ha d’omplir-se.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb