frannia

Categoria: General

LES ORDENES, LES SOBREVIUS

Mecenes de les meves paraules, fas que inventi les estores màgiques que m'enlairen. Potser, fetitxiste, conserves en un calaix les meves arrels, les meves carències, i de tant en tant, les ordenes, les sobrevius. Jo et donaria, a canvi, tota la mel, no ho dubtis, tots els èxits i petjades.Però hi...

SEMBLEN LLÀGRIMES

Li he omplert els ulls d'aigua. Semblen llàgrimes, però és un oceà de vida, el brou de cultiu per fer-nos bípedes i que el cervell deixi de ser cova, l'obscur viarany del callar. Sembla destrossat, però jo li veig el cor dempeus, més fort que mai. Semblen llàgrimes, però són necessàries.

DISCREP

Discrep d'aquesta idea teva, d'aquest emigrar intermitent, d'aquest volar d'oroneta en capvespre plujós, quasi fregant el terra amb la panxa. Discrep d'aquest rumb desafortunat en que et mous, indecís, com un equilibrista de circ amb ànsies suïcides. Sé que totes les coses tenen...

DINS LA BÚSTIA

Del Tirol m'arriba una vaca complaent, engalanada com una núvia; de la Índia, un agraïment formal i burocràtic, innecessari; dels poetes, una invitació al plaer; dels usurers, unes xifres que em minven; de la sàbia, una reflexió que no vull escoltar; de tu, un cabàs d'abundància, hores i pa,...

L'AS D'ORS

S'ha assegut sobre un terra de taverna ple de xapes, però no hi juga. Des de l'alçada dels seus sexes veu les mosques que volen lentíssimes i cansades. Veu una carta, cap per avall, entre les xapes. És un as d'ors. La capgira, de nou, l'amaga, i dissimula, immòbil, la bonaventura.

PAISATGES RECITATS

Balles amb els seus dits i dubtes d'ell. Impossible mantenir així l'acte suprem de l'amor. Les besades són massa etèries, portes que s'obrin a ningú, draps per protegir-se d'un fred desolador, per instal·lar-se dins paisatges bucòlics recitats ahir. Balles amb els seus dits i duptes de...

CAMP DE ROSELLES

Som un hoste, encara, d'una torre d'ivori poblada de coloms irisats que fan curtes volades cap a les excepcions i tornen. Tornen a dormir, a menjar, a embrutar l'estança. No hi ha expectatives de rescat: la trunyella, encara, no arriba al camp de roselles.

ELS HOMES L'ESTIMAVEN

Venia d'un paisatge erm, d'un lloc on les absències formaven bufadors infinits poblats d'oronetes que cobrien els seus sostres d'ales negres. A vegades semblava un delinqüent, un lladre incorregible que s'alimentava de la blancor dels altres. Botava la composició del mirall el seu...

FENG SHUI

El seu esguard s’abat, olivera i abisme que sembla un gemec, com un vol d’ocell. No és que demani perdó, ni expressi el terrós secret que les seves ànsies amaguen; és que exigeix que els llavis que veu siguin la metzina buscada. Vol sortir de l’aparent tranquil·litat de la seva vida,...

EL GABINET

Té un gabinet de les meravelles dins el cos, vora els batecs desagreujats del cor, vora la sang que recorr el brancam, intermitent, esglaiada a vegades, vora els alès que farceixen les embranzides. Té pors dins pots transparents, té angoixes com fils que han teixit una vànova, té un...

TOT I QUE NO HI HA RETORN POSSIBLE

Tots els records, dins una exposició itinerant; l’exposició, dins una nit ventosa on la intel·ligència és una simulació; la simulació, dins un pronòstic que m’embolica i juga a fer-me caure. Em despull i tinc el cap espès. Em despull i em vincl com una canya que no vol rompre’s. Em...

ELS SEUS RASTRES RUBORITZEN TOTS ELS SOMNIS

Acompanyada de tants d'esguards anònims, ha seguit arrodonint paraules i se les ha penjades dels rínxols, descuidades, com flors discordants, com vitralls que flamegen gràcies. Ha passat un any i, al cor, ara hi troba un clap especiat de gotes, d'anotacions al marge, de revoltes...

IMPACIENTES M’ARROSSEGUEN LES PARAULES

Descobrint altres paraules belles, dubt de la meva aspiració a que aquestes flàccides paraules flamegin pagines de llibre. Són tantes les aus que volen i emblanquinen d’ales el cel plujós, són tantes les sirenes col·locades en les proes, i tants els principis, i tantes les dunes de...

ANAR-SE’N AL SUD

Tots cerquen el nord, però se’n van al sud, al caldejat horitzó on les aigües prometen termals experiències, on el sol és tòrrid i les il·lusions incandescents, on els amants s’abracen i abrasen, ardorosos, sota els arbres encesos, on la vida bull, crema al cap dels dits. Potser gaudint...

DESMESURADA SANG

Desmesurada sang i el clarobscur que fila la cortesana després de l'acte d'amor, i un nom trist i alat esvaït dins la batalla. Desmesurada sang resumint la història.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb