frannia

LES ORDENES, LES SOBREVIUS

frannia | 08 Novembre, 2006 11:55

Mecenes de les meves paraules, fas que inventi les estores màgiques que m'enlairen. Potser, fetitxiste, conserves en un calaix les meves arrels, les meves carències, i de tant en tant, les ordenes, les sobrevius. Jo et donaria, a canvi, tota la mel, no ho dubtis, tots els èxits i petjades.Però hi ha distància, massa, i sols puc donar-te les gràcies.

SEMBLEN LLÀGRIMES

frannia | 31 Octubre, 2006 13:07

Li he omplert els ulls d'aigua. Semblen llàgrimes, però és un oceà de vida, el brou de cultiu per fer-nos bípedes i que el cervell deixi de ser cova, l'obscur viarany del callar. Sembla destrossat, però jo li veig el cor dempeus, més fort que mai. Semblen llàgrimes, però són necessàries.

DISCREP

frannia | 27 Octubre, 2006 11:53

Discrep d'aquesta idea teva, d'aquest emigrar intermitent, d'aquest volar d'oroneta en capvespre plujós, quasi fregant el terra amb la panxa. Discrep d'aquest rumb desafortunat en que et mous, indecís, com un equilibrista de circ amb ànsies suïcides. Sé que totes les coses tenen matissos, que els precedents de la meva intransigència són durs. Sé que t'estim poderosament i vull assolir l'equilibri. Però discrep d'aquesta relativitat teva, d'aquesta deriva rítmica i constant, de pèndul.

DINS LA BÚSTIA

frannia | 24 Octubre, 2006 12:04

Del Tirol m'arriba una vaca complaent, engalanada com una núvia; de la Índia, un agraïment formal i burocràtic, innecessari; dels poetes, una invitació al plaer; dels usurers, unes xifres que em minven; de la sàbia, una reflexió que no vull escoltar; de tu, un cabàs d'abundància, hores i pa, carícies. El quatre minva i va morint sota els suaus batecs de yesterday.

L'AS D'ORS

frannia | 20 Octubre, 2006 11:55

S'ha assegut sobre un terra de taverna ple de xapes, però no hi juga. Des de l'alçada dels seus sexes veu les mosques que volen lentíssimes i cansades. Veu una carta, cap per avall, entre les xapes. És un as d'ors. La capgira, de nou, l'amaga, i dissimula, immòbil, la bonaventura.

PAISATGES RECITATS

frannia | 19 Octubre, 2006 11:41

Balles amb els seus dits i dubtes d'ell. Impossible mantenir així l'acte suprem de l'amor. Les besades són massa etèries, portes que s'obrin a ningú, draps per protegir-se d'un fred desolador, per instal·lar-se dins paisatges bucòlics recitats ahir. Balles amb els seus dits i duptes de tu.

CAMP DE ROSELLES

frannia | 06 Octubre, 2006 11:46

Som un hoste, encara, d'una torre d'ivori poblada de coloms irisats que fan curtes volades cap a les excepcions i tornen. Tornen a dormir, a menjar, a embrutar l'estança. No hi ha expectatives de rescat: la trunyella, encara, no arriba al camp de roselles.

ELS HOMES L'ESTIMAVEN

frannia | 02 Octubre, 2006 15:14

Venia d'un paisatge erm, d'un lloc on les absències formaven bufadors infinits poblats d'oronetes que cobrien els seus sostres d'ales negres. A vegades semblava un delinqüent, un lladre incorregible que s'alimentava de la blancor dels altres. Botava la composició del mirall el seu personatge precís i la seva nafra, sòlida com una faula, compleia totes les expectatives. Estesos als seus peus, els homes l'estimaven.

FENG SHUI

frannia | 19 Setembre, 2006 13:45

El seu esguard s’abat, olivera i abisme que sembla un gemec, com un vol d’ocell. No és que demani perdó, ni expressi el terrós secret que les seves ànsies amaguen; és que exigeix que els llavis que veu siguin la metzina buscada. Vol sortir de l’aparent tranquil·litat de la seva vida, deixar de veure contrincants de metall a tots els quimèrics dibuixos, vol que cessin les falses flassades que semblen tots els braços. Els homes són esborranys d’ella mateixa, en realitat, i la captiven sense esforç. Es maquilla la cara, intrèpida, amb un vernís d’independència, però és un lliri que necessita l’aigua dels seus llavis per lluir esplèndit. No trobarà el que cerca mentre no es trobi a ella mateixa.

EL GABINET

frannia | 12 Setembre, 2006 14:31

Té un gabinet de les meravelles dins el cos, vora els batecs desagreujats del cor, vora la sang que recorr el brancam, intermitent, esglaiada a vegades, vora els alès que farceixen les embranzides. Té pors dins pots transparents, té angoixes com fils que han teixit una vànova, té un atrevit drac amagat dins un castell i un crit de ràbia enllaunat, silent. Té caledoscopis que fan formes absurdes, té astrolabis que no marquen cap punt; el seu gabinet de les meravelles necessita ordre i temps

TOT I QUE NO HI HA RETORN POSSIBLE

frannia | 11 Setembre, 2006 14:34

Tots els records, dins una exposició itinerant; l’exposició, dins una nit ventosa on la intel·ligència és una simulació; la simulació, dins un pronòstic que m’embolica i juga a fer-me caure. Em despull i tinc el cap espès. Em despull i em vincl com una canya que no vol rompre’s. Em despull i assimil el record, e’exposició de dolors, la nit ventosa, la simulació, i sé que l’estim tot i que no hi ha retorn possible.

ELS SEUS RASTRES RUBORITZEN TOTS ELS SOMNIS

frannia | 08 Setembre, 2006 14:34

Acompanyada de tants d'esguards anònims, ha seguit arrodonint paraules i se les ha penjades dels rínxols, descuidades, com flors discordants, com vitralls que flamegen gràcies. Ha passat un any i, al cor, ara hi troba un clap especiat de gotes, d'anotacions al marge, de revoltes d'ànima, de llunes, de festes, de guardians de ramats, de decenes, de haikús, de realitats i miratges, de gats que fan via, de salms i salts, de balcons que guaiten a Atlàntides somniades. Aquest privilegi no s'oblida: els seus rastres ruboritzen tots els somnis.

IMPACIENTES M’ARROSSEGUEN LES PARAULES

frannia | 06 Setembre, 2006 11:38

Descobrint altres paraules belles, dubt de la meva aspiració a que aquestes flàccides paraules flamegin pagines de llibre. Són tantes les aus que volen i emblanquinen d’ales el cel plujós, són tantes les sirenes col·locades en les proes, i tants els principis, i tantes les dunes de petxines que justifiquen badies. Dubt, però no puc aturar-me: impacientes m’arrosseguen, les paraules, i em manen.

ANAR-SE’N AL SUD

frannia | 05 Setembre, 2006 10:24

Tots cerquen el nord, però se’n van al sud, al caldejat horitzó on les aigües prometen termals experiències, on el sol és tòrrid i les il·lusions incandescents, on els amants s’abracen i abrasen, ardorosos, sota els arbres encesos, on la vida bull, crema al cap dels dits. Potser gaudint del sud trobaran, qualque dia, el nord que cerquen.

DESMESURADA SANG

frannia | 04 Setembre, 2006 13:20

Desmesurada sang i el clarobscur que fila la cortesana després de l'acte d'amor, i un nom trist i alat esvaït dins la batalla. Desmesurada sang resumint la història.

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31